Catalanitat és Hispanitat

Qui som els Catalanistes hispànics? 26 gener 2009

Posted by catxhis in General.
trackback

ARA ES L´HORA¡¡

 

 

Fa molts anys, poc desprès de la mort del dictador, va aparèixer a “La Vanguardia” una carta als lectors, en la que l’autor demanava un canvi en la cançó que els nacionalistes tenien com a símbol; “Els Segadors”, i que desgraciadament desprès es convertí en el cant oficial del Principat; argumentava; l’autor de l’escrit; que en el tarannà dels Catalans, l’odi separatista i antihispànic que surava en les estrofes d’aquell himne, fill d’un romanticisme mal entès, no havia estat mai present en el cor dels catalans, i proposava una radical transformació de la lletra, en la seva tergiversada visió antihispànica, plena de vesània i ceguera.

La proposta era aquesta:

 

“Ara es l’hora Catalans,

Ara es l’hora de la feina ,

La de fer una Espanya gran,

Sense angoixes ni cadenes”.

 

Aquesta pàgina web, vol fer una profunda revisió del Catalanisme, vol denunciar el desviacionisme del Catalanisme vers el secessionisme que patim en mans dels manipuladors de la història al servei de la política; vol revisar el nostre passat alhora que vol reivindicar el sentiment de pertinença a la catalanitat amb lleialtat hispana, gaudir del fet de viure i ser català sense imposicions de patrons i estereotips romàntics inventats, vol potenciar la nostra llengua i la nostra cultura sense sancions, vol deixar en evidència les mentires que han bastit fins ara el pensament únic imposat per les esquerres marxistes, i assumides, compartides i propalades en els darrers trenta-cinc anys per gairebé tot el ventall polític català; vol oferir, en definitiva, una nova visió del catalanisme que estigui encapçalada pel Partit Popular de Catalunya.

 

Perquè la història de Catalunya no es crea o s’inventa, sinó que es refà, i nosaltres seguint el mestratge dels nostres avantpassats, volem refer la historia de Catalunya, per fer política catalanista hispànica.

 

El cert, és que Espanya ja no es aquell país retrassat econòmicament en que es trobaren els primers formuladors del catalanisme, ni el país caciquil, desmoralitzat per la derrota a les colònies i militarista com denunciaven els catalanistes, però tampoc Catalunya és un país monolingüe ni socialment compacte com blasmaven els diritgents politics d´aleshores, doncs hi han dues llengües que conviuen pacificament i l´inmigració espanyola i estrangera ha fet canviar de forma notable la composició de la població que viu i treballa a Catalunya. Però si gairabè en res s´assemblen la Catalunya i l´Espanya de principis del segle XXI a la de la dels finals del XIX, sembla que politicament estiguem en la mateixa tesitura.

 

Reivindicacions permanents, baralles sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, afrentes lingüístiques, amenaces de tancament de caixes, pronunciaments a favor de l’autodeterminació, denúncies d’insolidaritat, demandes econòmiques i concerts, reclamacions de papers, insults i desprecis, mals entesos; en fí, discussions bizantines sobre qui o que es mes català i qui menys espanyol o a l’inrevés. Així seguim des de fa dècades, discutint i mirant-nos el melic, cercant sempre els culpables fora de Catalunya i pensant que seguim sent els mateixos des de fa cent o mil anys. I el país; Catalunya; emprenyat, fotut, deprimit, sense esma ni iniciativa, amb manca de creativitat, amb pèrdua de recursos i el més preocupant de tot es que Catalunya sent cada cop més desafecte vers la idea hispànica, alhora que es veu superada econòmicament per altres zones d´Espanya i pot deixar de ser el seu motor, davant l’empenta del centre i el llevant hispànic.

 

I nosaltres volem acabar amb aquesta imatge d’etern insatisfet que transmet Catalunya, de ploramiques permanent i de desconsolat cornut. I volem fer possible la veritable integració sentimental de la nació cultural Catalana dins de la nació política espanyola, per tal de rescatar-la de la seva desídia en la que es veu immersa i en la que vivim desbordats, per insuflar-li saba nova e il·lusió.

 

Es possible que la consciència hispànica a Catalunya sigui feble, fruit en bona mida de la manca d´una burgesia amb empenta i erròniament proteccionista, que fou incapaç; durant el XIX, segle de canvis i transformacions de l´Antic Règim, fruit de la Revolució Francesa i de les guerres Napoleòniques; de canviar les estructures d´Espanya en la època de la constitució dels estats liberals; es cert que varem viure una excessiva tutela dels militars, que apostaren per un estat centralista i antidemocràtic; però en cap cas la nostra història, la del poble català, ha estat construir la seva essència sentimental i de pertinença, d’esquenes a Espanya; ans al contrari; sempre ho hem fet amb el desig de fer Espanya.

 

No volem en la nostra proposta fer proclames de lleialtat monàrquica ni d’estirabots republicans, no es arribat el moment de proposar una Espanya federal o confederal, autònoma o descentralitzada, no ens plantegem en aquests moments dotar a Espanya d´una nova constitució o bé la modificació d’alguns dels seus capítols per facilitar el discutit encaix català. Nosaltres només pretenem testimoniar el sentiment real, afectiu, sincer, històric i lleial que els Catalans sempre hem tingut per Espanya.

 

Volem que els catalans creguin en Espanya, però de veritat; sense imposicions, ni conquestes, ni insults, ni prohibicions, ni atacs a la nostra llengua ni a la nostra cultura; sense reivindicacions ruralistes arcaïtzants, ni imposicions de lluites de classes, sense manipulacions, ni agravis, ni insolidaritats, ni prepotències. Però també volem que la resta d’espanyols ens entengui com som els catalans, es a dir els espanyols que parlem i vivim en català.

 

Per nosaltres, com va dir Renan (“Quést-ce qu´une nation”), la nació és el resultat d´una sèrie de fets històrics que convergeixen en un mateix sentit i que ni la llengua ni la raça ni la religió ni la geografia son criteris suficients per clarificar el fet nacional. Per axó creiem en la existència d´una nació cultural catalana que junt a les altres nacions culturals Ibèriques clava les seves arrels en el passat, en la tradició i en la història per donar sentit a la nació política espanyola, com a ànima i principi espiritual compartit.

 

I reprenem les paraules del Doctor Josep Trueta, exiliat a Mèxic durant la foscor del franquisme, qui en el seu llibre “Esperit de Catalunya”, resumeix millor que ningú l’ànima i l’esperit dels catalans:

 

“El que cal, em sembla, és despullar-nos de ressentiments i de reprendre la tasca que tants avantpassats nostres, des de Lluis Vives fins a Balmes, Prim i, més que cap altre, Prat de la Riba, no ha estat mai abandonada a Catalunya: Fer de la Península un espai viable on els nostres homes i les nostres dones puguin viure en germanor i igualtat amb els altres espanyols, entenent que els portuguesos, segons el seu gran Camoes, també ho són”.

Per mitjà de la paraula i d’aquesta pàgina penjada a internet, volem fer l´Espanya gran, perquè ara es l’hora dels Catalans.