Partit Popular Català o el PP a Catalunya?. Congrès de Juliol del 2008 26 gener 2009
Posted by catxhis in Catalunya, bressol d´Espanya..2 comments
En el passat congrès del mes de Juliol del 2008 del PP de Catalunya, un grup de militants del Bages vem presentar un
a esmena d´addició dins la ponència política. Vàrem complir tots els tràmits. Vàrem presentar tota la documentació. Vàrem seguir totes les indicacions que ens demanaren. Però no vàrem voler renunciar a la nostra esmena per les pressions dels capitosts del partit.
El boicot per part dels responsables del congrès va ser vergonyòs, se´ns va voler enganyar amb falses espectatives, la censura i la amenaça va funcionar en el si del congrès com ho feien els vells partits dinàstics de l´Espanya decimonònica. Patètic espectacle el que vàrem viure. Nomès la ferma determinació de defensar la nostra esmena o en cas contrari convocar els mitjans de comunicació, va permetre als responsables de la ponència deixar-nos llegir-la i poder ser votada (sense cap garantia d´imparcialitat). Forem derrotats, però treguerem més del vint-i-cinc per cent dels vots dins de la sala, el que ens permetia (segons la normativa del propi PPde C) defensar-la davant del plenari. No fou possible.
La nova presidenta del PP de C, la Sra. Sánchez, es va comprometre a explicar-nos que havia passat en el si del congrès i per quins motius haviem estat censurats, i fins i tot escarnits. RES de RES, cap explicació ni justificació ha estat adreçat vers els inspiradors de l´esmena.
Aquesta es l´esmena, la seva justificació politica i la seva defensa.
Ni místics ni Grans Capitans. 23 gener 2009
Posted by catxhis in Catalunya, bressol d´Espanya..add a comment
Es indubtable que el catalanisme polític té en la cultura històrica el seu element formador més important. La renovació de la historiografia a Catalunya, començà a mitjans dels segle XIX amb el sentiment neoromàntic fruit del positivisme barrejat amb el nou romanticisme alemany. Però dues visions contraposades de la nostra historiografia, i per tant de la visió política de Catalunya, xocaren en ple segle XX.
