Lluís Llach, Feixista?. 14 gener 2012
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
This slideshow requires JavaScript.
Acusà a Lluís Llach de feixista pot semblà una ofensa increïble, una fal·làcia indemostrable o una acusació inversemblant per molts dels catalans que hem idealitzat al personatge de Verges. Fins i tot una broma de mal gust vers un artista que ha estat un excel·lent poeta, un brillant músic i un notable cantant, autor i compositor de les més belles cançons d’amor i lluita que marcaren bona part de la història política i musical de Catalunya i de l’Espanya fosca del franquisme i de la transició; lletres i himnes que segueixen influint, hores d’ara, en l’imaginari col·lectiu de la Catalunya políticament correcte i socialment independentista. Caminar per poder ser i volem ser per caminarBrasichall, Mias i Maillol. Tres catalans universals. 8 gener 2012
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
This slideshow requires JavaScript.
Brasichall, Mias i Maillol. Tres catalans universals.
Tres Catalans del Rosselló, europeistes i dretans. En Brasillach, en Mias i en Maillol representen la catalanitat més ferma, la intel·lectualitat de la civilització Occidental al Nord català. Tres nord catalans que representaren lo bo i millor de la cultura catalana a la França d’entreguerres. Tres francesos amb sentiment europeista i amics d’Espanya. Tres catalans políticament incorrectes i que volem rescatar del menys teniment.
Incòmodes pel nacionalisme separatista, eliminats pels ideòlegs d’esquerra, odiats pels alliberadors comunistes, perseguits per la seva militància dissident, oblidats pels inquisidors de la democràcia marxista, censurats pels bocamolls liberals. Brasilach i Maillol foren assassinats a la fi de la IIª Guerra Mundial pels nous amos de l’ordre mundial, en Mias va fugir a l´Espanya Franquista per evitar ser eliminat pels partisans comunistes.
La Catalunya intel·lectual del Sud, avui subvencionada i manipulada, morta i rapinyada pels separatistes, erma de líders capaços de fer-la ressorgir del seu abatiment físic i moral; castrada de valors i sense esma de redreçar dins del seu destí natural, hispànic e imperial; avui sojornada a interessos de rapinyaires politics i aprofitats miserables. La Catalunya dels hereus d´en Macià i Companys oblida als seus millors fills. Ni Balmes ni Pla, ni Verdaguer, ni Dalí ni D´Ors mereixen el record dels malfactors capdavanters de la trista Catalunya. Oblit total mereixeran, a ulls dels amos de la “intelligentsia” mediàtica catalana, tres nord-catalans acusats de col·laboracionisme amb els Alemanys.
Brasillach el poeta e intel·lectual, en Mias el polític e ideòleg de la “Catalunya del Nord”, en Maillol l’artista per excel·lència. L’esquerra que ahir i avui dicta les normes polítiques i morals, els comissaris de la ideologia única i marxista ens deixà orfes de referents, oblidant als catalans més universals de la Catalunya del Nord i enaltint la mediocritat dels llepaculs llefiscosos i paràsits a sou que avui formen l’anomenada “cultureta catalana”
Revelats contra la farsa i la misèria marxista, recordem a Mias, Brasillach i Maillol. L’honor per ells i el nostre menyspreu pels sàtrapes i golafres del seu ordre mundial.
Adjuntem una petita biografia per homenatjar-los.
La memória histórica 14 setembre 2011
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
http://www.youtube.com/watch?v=LKbJKXS8D3Y
http://www.youtube.com/watch?v=w9DglnEZiFA&feature=mfu_in_order&list=UL
http://www.youtube.com/watch?v=6s2OhwAqZ4c&feature=mfu_in_order&list=UL
Els símbols de Catalunya 7 març 2011
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
“El separatisme es una malaltia tan vuitcentista com el nacionalisme i el centralisme. És una malura de la qual no cal gairebé preocupar- se; es va extingint tota sola, com un microbi que ha perdut la virulència… (…). No; res de separatisme. Hem viscut massa centúries junts, hem participat en massa empreses comunes – en massa desatres comuns també- perquè juguem a tornar a barrejar cartes. Hi ha massa trets comuns (…). Catalanitzar Catalunya no vol dir, per tant, restar alguna cosa d’Espanya. Vol dir fer l´Espanya gran, i fer-la digna d’incorporar-se, sense murmuris, reticències o reserves, a una gran Europa“
L’autor del “Diccionario de Filosofía”, en Josep Ferrater i Mora, va deixar per la posteritat la contundent frase que encapçala aquest capítol. Ferrater, autor entre moltes altres obres, de “Les formes de la vida catalana”, afirma que Catalunya, com a cresol de races i de cultures que ha estat, ha de viure i pensar amb els tres mons de referència: l’hispànic, l’europeu i el Mediterrani; ell reivindicador del “seny” català i de la 
feina ben feta es per nosaltres un dels nostres més preclars referents politics i filosòfics en el sentit d’entendre el “ser” dels catalans. Desgraciadament el separatisme; i els seus companys antihispànics, els separadors; tenen avui en dia més protagonisme del que en Ferrater podria creure, però com tota malaltia del passat, esperem que s’extingeixi ràpidament.
Els secessionistes, desprès de la desfeta del 1.898, tragueren pit e inventaren mites, gestos, símbols, emblemes i festes. S’arrelà una cultura romàntica anticastellana que es confongué amb un odi a lo espanyol, confonen ambdós termes de manera interessada i vergonyosa. Es rescatà de l’oblit tota la simbologia diferenciadora per tergiversar-la en el decurs dels temps i s’inventaren de noves per remarcar que Catalunya era una illa isolada i deslligada de la influència hispana.
Molts dels mites que es pariren a principis del segle XX foren sacralitzats per la República i tinguts com a dogma de fe pels antifranquistes que sorgiren en el postfranquisme; i tots ells beneïts pels nous manipuladors de la correcció política i santificats com a veritats absolutes pels tutors del pensament secessionista; i és en Jaume Vicens Vives qui es va referir; vers als que van mitificar un passat, moltes vegades falsejat o inventat; l’any 1935 en el seu escrit “La història no es crea, es refà”:
Son los catalans, ja venen. 9 gener 2010
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
L´Osonenc Francesc Camprodon i Lafont, politic amic d´en Balmes i difussor de la “Zarzuela” a Madrid, va escriure el 1869 una de les poesies més hispàniques que fins ara hem conegut, dedicada als voluntaris catalans que lluny de la terra seguien lluitant en una terra estranya pel concepte hispànic. “Son los catalans ja venen”:
Son los catalans, ja venen!
Si hi ha criolls que sostenen
que no te fills Catalunya
per lluitar en terra llunya
lo vent los porta, ja venen.
Venen d’aquell cau que cria
minyons de cor tan valent
q’un jorn abordant l’Orient
y altre jorn la moreria.
Avuy la patria’ls demana
y may los demana en va.
¡Ay del que vulga afrontà
la venjansa catalana!
Los veureu prompte en campanya
que com lleons embesteixen
y com anyells obeyeixen
al que mana en nom d’Espanya.
Feras de potentas garras
presentan al plom lo pit
y no tenen mes que un crit:
¡San Jordi y vivan las barras¡.
Las barras d’historia bella
que en totas lluitas mortals
han sigut sempre’ls puntals
de las tropas de Castella.
Si estant Espanya en desmay
l’atormentan uns y altres
¡Llam del cel¡ avuy nosaltres
som mes espanyols que may.
La patria es mare fins are
y si pobra y trista està,
no’s dirà q’un català
ha renegat de sa mare.
Ja venen: los porta’l vent:
mes tots avans han jurat
no tornar a Montserrat
mentre hi hagi un insurgent.
Y no es jurament de maula,
que en terra proxima o llunya
no se sap que Catalunya
hagi trencat la paraula”.
Fèlix Escalas. President de la Generalitat e hispanista 10 agost 2009
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
Fèlix Escalas i Chamení, (Palma de Mallorca 1880 – Barcelona 1972). Polític i home de finances. Col·laborà a la premsa mallorquina (“La Almudaina”, “El Correo de Mallorca”) i barcelonina (“La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances”). Participà en la tertúlia de Joan Alcover. Es llicencià en dret a Barcelona (1902) i fou passant d’Ildefons Sunyol. Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona (1905-19), en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936. Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. El 1919 fou elegit diputat pro
vincial, representant la Lliga Regionalista. Més endavant fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el Bienni Negre fou nomenat conseller de finances del govern de la Generalitat (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat (desembre del 1935 febrer del 1936). Va recolçar l´aixecament de Franco, i regalà el seu veler “Sant Mus” a les joventuts falangistes (escuela de Flechas Navales), que fou rebatejat com “baleares”. Publicà alguns treballs sobre dret mercantil i marítim. En la postguerra tornà a presidir la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-63), el consell regional del Banc Urquijo Català i la Comissió Abat Oliba . Fou conseller del Banco Hispano Americano, procurador a corts (1955-62) i presidí la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.
NI MACIÀ NI COMPANYS. HONOR I GLORIA A FÈLIX ESCALAS.
Qui som els Catalanistes hispànics? 26 gener 2009
Posted by catxhis in General.5 comments
ARA ES L´HORA¡¡
Fa molts anys, poc desprès de la mort del dictador, v
a aparèixer a “La Vanguardia” una carta als lectors, en la que l’autor demanava un canvi en la cançó que els nacionalistes tenien com a símbol; “Els Segadors”, i que desgraciadament desprès es convertí en el cant oficial del Principat; argumentava; l’autor de l’escrit; que en el tarannà dels Catalans, l’odi separatista i antihispànic que surava en les estrofes d’aquell himne, fill d’un romanticisme mal entès, no havia estat mai present en el cor dels catalans, i proposava una radical transformació de la lletra, en la seva tergiversada visió antihispànica, plena de vesània i ceguera.
Qui perd els orígens, perd la identitat 26 gener 2009
Posted by catxhis in General.add a comment
Quan en Raimon cantava els versos no eren dirigits a que el PP Català trobes els seus orígens ni en la cerca de cap identitat perduda, es més el poeta segur que no s’identifica amb gairebé cap dels postulats polítics que nosaltres defensem. Però el que diu el poeta, es veritat.
Partit Popular Català o el PP a Catalunya?. Congrès de Juliol del 2008 26 gener 2009
Posted by catxhis in Catalunya, bressol d´Espanya..2 comments
En el passat congrès del mes de Juliol del 2008 del PP de Catalunya, un grup de militants del Bages vem presentar un
a esmena d´addició dins la ponència política. Vàrem complir tots els tràmits. Vàrem presentar tota la documentació. Vàrem seguir totes les indicacions que ens demanaren. Però no vàrem voler renunciar a la nostra esmena per les pressions dels capitosts del partit.
El boicot per part dels responsables del congrès va ser vergonyòs, se´ns va voler enganyar amb falses espectatives, la censura i la amenaça va funcionar en el si del congrès com ho feien els vells partits dinàstics de l´Espanya decimonònica. Patètic espectacle el que vàrem viure. Nomès la ferma determinació de defensar la nostra esmena o en cas contrari convocar els mitjans de comunicació, va permetre als responsables de la ponència deixar-nos llegir-la i poder ser votada (sense cap garantia d´imparcialitat). Forem derrotats, però treguerem més del vint-i-cinc per cent dels vots dins de la sala, el que ens permetia (segons la normativa del propi PPde C) defensar-la davant del plenari. No fou possible.
La nova presidenta del PP de C, la Sra. Sánchez, es va comprometre a explicar-nos que havia passat en el si del congrès i per quins motius haviem estat censurats, i fins i tot escarnits. RES de RES, cap explicació ni justificació ha estat adreçat vers els inspiradors de l´esmena.
Aquesta es l´esmena, la seva justificació politica i la seva defensa.
